El Fòrum de la Societat Civil analitza les implicacions econòmiques, ecològiques i socials de la nova Llei del Turisme

Els diferents assessors i assessores del Fòrum (que configuren l’Observatori de les Transicions), varen conduir un debat sobre les implicacions de la nova llei pel que fa a la transició energètica, l’habitatge, l’agricultura i el producte local i l’economia blava. Finalment, es van abordar les esmenes del Fòrum a la Llei i es va fer una valoració de la seva incorporació al document final i les mancances des de l’òptica de la societat civil.

Seguidament, les principals conclusions de cada punt:

• La nova Llei del Turisme i la transició energètica

  A càrrec d’Enric Alcover, físic especialitzat en el camp de les energies renovables i la transició energètica

Algunes de les esmenes del Fòrum que han estat incloses a la Llei són:

“Aquesta llei pretén donar trasllat als objectius de neutralitat climàtica el 2050 al sector turístic” → Reducció 40% 2030 i del 90% el 2050.
“Substitució de calderes de fuel-oil per alternatives més sostenibles, eliminant així una de les principals fonts de gasos d’efecte d’hivernacle del sector de l’allotjament turístic (més de 57 tones de CO₂ anuals per hotel)”.

L’anomenat Pla la de circularitat contempla reduir la petjada ambiental de l’activitat turística (empremta de carboni, hídrica i de consum d’energia), així com el consum energètic en tota la cadena de valor del sistema turístic.

Així i tot, des del Fòrum de la Societat Civil trobam les següents mancances al document final:

Els plans de circularitat els redacten les mateixes empreses, marcant-se els seus propis propòsits. Per tant, no hi ha uns requisits mínims de millores en l’àmbit energètic.Les calderes de fuel-oil es poden substituir per calderes de gas natural, és a dir, un combustible no renovable i que emet CO₂.

Les mesures incloses són molt insuficients per assolir els objectius de neutralitat climàtica.

En un context d’emergència climàtica, cal apostar de manera decidida pel decreixement de la indústria turística.

• La nova Llei del Turisme i l’habitatge

A càrrec de Cristina Llorente, arquitecta i urbanista

La Llei de Turisme es refereix a l’habitatge al seu article 78 i afecta els establiments turístics de 1 o 2 estrelles, els hostals i a les cases d’hostes). Aquests establiments podran canviar el seu ús a sociosanitari (residències de gent gran, centres de dia i centres de discapacitats), administratiu (oficines d’innovació tecnològica, informàtica, coworking o investigació a través de noves tecnologies) i a habitatge. En el cas del canvi a ús residencial, els habitatges no es podran comercialitzar com establiments turístics i el 50% dels habitatges resultants hauran de ser protegits en règim de lloguer o compra. Aquesta mesura pot ser una eina eficaç per a l’increment de l’habitatge protegit en sòl urbà consolidat, tot i que la seva repercussió es preveu molt minsa pel reduït nombre d’establiments turístics que es podran acollir a aquesta mesura.

D’altra banda, no podran incrementar l’índex d’intensitat d’ús i les obres s’hauran de dur a terme amb criteris d’eficiència energètica (és a dir, no incrementar el consum d’aigua ni l’energètic d’origen no renovable).

Tots els canvis d’ús quedaran condicionats per un informe preceptiu i vinculant de l’Ajuntament en qüestió i per un informe favorable de la Comissió per a la Reconversió i Canvi d’Ús d’Establiment d’Allotjament Turístic i Edificacions amb Usos no Residencials (amb representacions de diferents consellers, CAEB, PIMEM, CCOO i UGT).

El propietari haurà d’abonar el 5% del pressupost d’execució material de les obres per a la conversió de l’edifici al nou ús a l’ajuntament per a inversions al municipi. L’objecte d’aquestes inversions el decidirà una mesa formada pels sindicats, entitats socials vinculades al sector turístic i l’associació hotelera de la zona o de l’illa si no n’hi ha.

Des del Fòrum apuntam que els canvis d’usos haurien d’anar acompanyats d’intervencions per a la millora dels seus entorns urbans. Sia l’espai públic, sia en la dotació de serveis i altres equipaments que complementin els nous usos.

• La nova Llei del Turisme i l’agricultura

A càrrec de Marta Ferriol, ambientòloga

És una passa endavant que els sindicats i els hotelers hagin estat d’acord en la introducció del producte local a la llei agrària tot i que creim que té certes mancances.

No es dona importància el tipus de producció, per tant, es pot esdevenir compra en produccions intensives en lloc de fomentar l’agricultura ecològica, que és bàsica per cuidar el medi ambient i descarbonitzar l’economia.

Tampoc es fomenten les petites produccions, pel qual el perill és que només es compri el grans productors que poden abastir de producte de manera més constant.

Tampoc es tenen en consideració els productes que generen paisatge i que tenen un cost de producció molt elevat, com és el cas de les plantacions en marjades si secà dels olivars s
centenaris de la Serra de Tramuntana.

• La nova Llei del Turisme i l’economia blava

A càrrec de Carme Alomar, ambientòloga i Doctora en Ecologia Marina

Amb relació a l’economia blava es pot observar que amb relació a la Llei, a l’exposició de motius es fa referència a la necessitat de protecció del medi ambient, lluita contra el canvi climàtic i a l’ODS número 14 sobre vida submarina a més de posar en relleu la importància de les praderes de Posidònia oceànica i les conseqüències de l’augment de la temperatura i pujada de la mar als ecosistemes marins i al litoral.

A l’hora de valorar els criteris de classificació es fa referència a criteris de suport econòmic a entitats de protecció de l’entorn marí de les Illes Balears encara que des del Fòrum pensem que es podrien incorporar altres criteris com el suport a activitats i programes de ciència, innovació i tecnologia relacionades amb els ecosistemes marins, càlculs de la petjada del plàstic, percentatges de reciclatge de plàstics, programes d’educació ambiental i difusió dels projectes i activitats que es duen a terme a les Illes Balears entorn del medi marí, existència de plans d’adaptació i resiliència al canvi climàtic del sector turístic així com programes i activitats relacionades amb l’impuls de l’economia blava.

Des del Fòrum també es pensa que per avançar cap a la sostenibilitat i diversificació amb una economia blava, és necessari actualitzar la puntuació dels criteris de classificació, no només incorporant els que s’acaben de mencionar sinó que reduint aquells criteris que potencien l’ús dels recursos naturals, com és una classificació més favorable per un canvi de roba de llit amb una freqüència més elevada per setmana, ja que implica un major nombre de rentades; ús d’aigües, productes de neteja i possiblement despreniment de tèxtil sintètic i incorporació de fibres al medi marí.

• Esmenes del Fòrum a la nova Llei del Turisme

A càrrec d’Alfonso de Oleza, advocat especialista en turisme sostenible

Pel que fa al canvi d’usos, el Fòrum va proposar la reconversió d’edificis hotelers en espais socioculturals, o sociosanitaris, de naturalesa tant pública com privada, o per a activitats relacionades I+D+I i empreses tecnològiques d’impacte ambiental neutre i alt valor afegit. (Màlaga és un exemple reeixit). Des del punt de vista del Fòrum, el canvi d’ús de les edificacions hauria d’anar lligat sempre que fos oportú, a una reconversió integral de les zones on es dugués a terme, estenent les intervencions a l’espai públic, els serveis, increment dels espais verds, les xarxes de transport, etc., per a adequar-les als nous usos suggerits.

Altres esmenes fetes a la Llei que no han estat tingudes en comptes són la redacció d’un pla especial d’enderrocament/esponjament d’establiments turístics obsolets, d’establiments en primera línia o en espais clau per a millorar la xarxa urbana, amb actuacions lligades directament als establiments definits com a obsolets o “no aptes” pel greu impacte ambiental i paisatgístic que representen. També es va recomanar la redacció d’un pla especial comunitari de deconstrucció de la costa per a afrontar l’emergència climàtica, actuant sobre elements singulars d’impacte en primera línia i espais de biodiversitat fràgil, amb la transferència i/o cooperació amb l’Estat en l’aplicació de Llei de Costes i el rescat de concessions municipals anacròniques.

Des del nostre punt de vista, s’estan prenent decisions sobre el principal sector econòmic de les Illes sense la participació de la societat civil. També pensam que es polaritza a l’opinió pública amb el debat creixement o decreixement, però la nova llei el que fa és consolidar l’actual situació.