Xerrada “Una transició en temps d’emergència”
Resum de la xerrada i valoracions del Fòrum
Europa prepara la major provisió de fons de tota la història pels estats membres, per fer front a la crisi econòmica que la COVID-19 ha aguditzat i accelerat.
L’Estat Espanyol haurà de presentar un Pla nacional de reconstrucció, recuperació, transformació i resiliència entre el gener de 2021 i abril de 2021.
El Next Generation és un instrument de recuperació temporal (2021-2023) que suposarà uns 140 mil milions d’euros per l’Estat Espanyol la meitat en forma de préstecs i la meitat a fons perdut.
En principi es preveu que 1/3 del fons es destini a projecte de transició verda, 1/3 a digitalització i 1/3 a altres projectes. Mínim un 40% anirà destinat a inversions “verdes”.
El Govern de l’Estat prepara un decret-llei que determinarà quines seran les línies estratègiques del Govern estatal, quan s’han de presentar les convocatòries per part de les comunitats autònomes, com es gestionaran les sol·licituds i els fons i quin serà el marc de governança.
Ara mateix no es sap com serà encara el procés entre el Govern i les CCAA, però sí que es sap que els fons no arribaran directes a les CCAA i que no es farà una distribució en funció ni de PIB ni de població. Els criteris, presumiblement es definiran en el decret llei pendent de publicació.
Des del Fòrum veim amb preocupació:
1. La falta de debat o informació relativa a com el Govern de les Illes Balears preten optar i gestionar aquests fons. Si hi ha alguna estratègia prevista, algun grup de feina que ho prepari, qui hi participa i com es preveu dotar el Govern de les eines necessàries per fer efectiu l’arribada d’aquests fons i quines condicions i criteris s’establiran.
2. Ara mateix passam pena de la capacitat de l’administració per gestionar aquests fons (ens preocupa que acabi en mans de consultores privades la gestió).
3. Ens preocupa que s’acabin posant damunt de la taula grans inversions en infraestructures de grans empreses que tenen com a únic objectiu la seva transformació empresarial (Endesa, per exemple o el projecte de hidrogen de Lloseta, extensió de la xarxa 5G, digitalització d’empreses….) amb fórmules públic-privades on els privats fan el préstec i la comunitat autònoma avala i per tant es fa càrrec de les pèrdues en cas que el projecte no vagi bé.
4. Ens preocupa l’endeutament que pugui suposar de cara a futur.
5. Ens preocupa que el Govern no té un Pla de transició i transformació econòmica i social ja pensat i per tant, no té una estratègia que permeti aprofitar aquests fons per invertir en una vertadera transformació de model productiu. No se’n parla. No es debat. No es treballa.
Creim que cal fer un esforç per:
1. Obrir un espai de feina per treballar amb la urgència que requereix la situació les línies mestre d’un Pla rector de transició ecosocial per apostar cap una revisió del model productiu que garanteixi els bens essencials mínims per sostenir vides dignes en el nostre territori: aliments, habitatge i recursos materials, energia i treball/salari. Creim que cal redefinir els sectors considerats estratègics en base a la situació actual d’emergència social, econòmica i ecològica – amb una forta component de gènere – relocalitzant l’economia i atenent el repte de la crisi climàtica.
2. Obrir una oficina de gestió del fons amb participació dels actors públics, privats i socials, per garantir una bona governança dels fons i del procés de transició.
3. Inversions vinculades a la sobirania alimentària, a l’enfortiment de l’economia social i solidària, l’enfortiment dels serveis públics essencials ( educació, sanitat, cultura, cures, transport – el pla de mobilitat del Govern es va aprovar sense pressupost, ara és una bona ocasió per desenvolupar-lo -…) per una societat forta i resilient que vertaderament no deixi ningú enrere. Inversions que atenguin les necessitats essencials de les majories socials i s’abordin com a objectius estratègics a garantir a futur en el marc de la justícia social i atenent el repte climàtic i el deute que tenim amb les generacions futures.
En definitiva, creim que s’ha d’obrir el diàleg de manera urgent. Un espai de diàleg i treball conjunt i coordinat que asseguri que la suma de forces cap a un objectiu comú i compartit pensat per a les majories socials i els reptes de les crisis futures.