Responem a la Declaració de Palma: “És la típica declaració genèrica de bones intencions”
Fa unes setmanes es celebrava la Cimera Europea de Ministres de Turisme de la Unió Europea a Ciutat. En aquella trobada, els participants van elaborar la Declaració de Palma, que vol ser “el camí cap a la sostenibilitat social del turisme a la UE”, com explicava un comunicat de premsa de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. Des del Fòrum de la Societat Civil, creim que ens trobam davant la típica declaració genèrica de bones intencions, però que perd l’oportunitat de fer propostes sobre els problemes reals que genera el turisme en determinades àrees de la Unió Europea, i que podien observar-se de primera mà a la ciutat de Palma, on es va signar aquesta carta.
A la Declaració podem llegir: “l’objectiu és garantir que Europa doni suport amb la seva acció, cap a un nou model sostenible de turisme, més ecològic, digital, inclusiu, resilient i amb capacitat de resposta per fer front als reptes futurs. Que ajudi a contribuir a una major creació d’ocupació i creixement, i garanteixi el benestar a llarg termini de tots els integrants de la cadena de valor, especialment de les poblacions locals”. Però mentrestant, el turisme que observam a les nostres illes no garanteix el benestar a llarg termini de la nostra població, ja que a la nostra comunitat el 20% de la població està en risc de pobresa, després de 60 anys de turisme de masses, un turisme que especialment els darrers anys genera més desigualtats socials que mai. Quina estratègia planteja Europa per un turisme socialment sostenible? Cap.
Les úniques mesures amb una certa concreció han estat, per una part, el compromís de crear un reglament per poder creuar dades per detectar pisos de lloguer vacacional il·legals, i un sistema europeu d’indicadors per avaluar la sostenibilitat social dels destins turístics.Malgrat les declaracions de la Secretària d’Estat de Turisme d’Espanya en què deia que “cal posar un topall al creixement turístic i avaluar la capacitat de cada illa”, cap d’aquestes idees de controlar la saturació turística va figurar sobre la taula dels ministres. Les declaracions de Secretària, que entenem com fer un pas endavant, no caminen cap a un decreixement del turisme, necessari per a aquelles zones saturades on el sector és un autèntic monocultiu econòmic.A més, aquestes zones queseran les més castigades per les conseqüències del canvi climàtic, tema que s’ha obviat totalment a la declaració.
Des del Fòrum som conscients que parlem de la indústria que ha protagonitzat la vida econòmica i fins i tot social en les últimes dècades i que ha permès certs nivells de benestar per molta part de la població. Però cal reconèixer també que el creixement d’aquesta indústria en els darrers vint anys ha generat molts desequilibris, tant de tipus econòmic, com a ecològic i social, que han estat àmpliament analitzats per nombrosos organismes i entitats, entre ells, la Universitat de les Illes Balears.
Les propostes de reconversió turística del Fòrum que van ser presentades als ministres de Turisme de la UE, se centraven en temes estratègics com ara una aposta definitiva de preservació del territori i del medi ambient, de decreixement del sector turístic i creixement d’altres sectors econòmics, i d’una altra governança en la qual la societat civil formi participi en la presa de les decisions de futur, especialment les destinades a mitigar el canvi climàtic i la creació de nous llocs de treball cap a una transició planificada de canvi de model.
És cert que s’ha pogut veure alguna menció relativa a col·locar el benestar dels residents locals al centre del desenvolupament turístic, però les propostes del Fòrum de la Societat Civil van un pas més enllà de les realitzades pels ministres europeus, ja que no volem ser subjectes passius del negoci d’uns pocs, negoci que si continua així ens «esborrarà del mapa» en les dècades vinents. Per a nosaltres continua essent fonamental la creació d’una oficina de planificació estratègica que depengui directament de la Presidència del Govern de les Illes Balears i que tengui capacitat per intervenir en tots els projectes destinats a diversificar l’economia i minimitzar els impactes negatius del turisme sobre el canvi climàtic i sobre la nostra terra.