Presentam esmenes al Decret Llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i circularitat del turisme de les Illes Balears

El Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears està impulsat inicialment per 25 entitats molt diverses del món de l’associacionisme ciutadà, l’ecologisme, el sindicalisme o l’economia i obert a la participació de totes les entitats de les Illes sense ànim de lucre.

Les entitats que formen part del Fòrum manifesten que fa dècades que a les Illes parlam de la necessitat de canviar el model econòmic, però és en aquest moment que el canvi es fa inajornable si no volem deixar ningú pel camí, com va passar amb l’anterior crisi.

S’estan prenent decisions sobre el principal sector econòmic de les Illes sense la participació de la societat civil. La fórmula de decret llei no permet la participació de la ciutadania en el debat. Per tant, aquest decret surt sense cap tipus de consulta ni participació, tenint en compte que la població de les illes, hauria de ser al centre del sistema turístic de les illes dins un concepte de turisme que es vol sostenible. Democratitzar la presa de decisions en matèria de política econòmica i de transformació del model econòmic és clau per poder avançar cap a una transició justa i ecològica.

Des del Fòrum hem reiterat que la importància del turisme en tota l’economia i la vida quotidiana de la població és tan rellevant que hauria d’estar en el marc d’una estratègia general per la transició econòmica, ambiental i social de la nostra Comunitat. Com que tal estratègia no existeix, ens veiem abocats a fer propostes parcials com la que aquí es presenten. 

La primera evidència és la prioritat que ha tengut sempre la nostra economia turística per sobre el medi ambient, participant en provocar el canvi climàtic, canvi que a la vegada tindrà un gran impacte sobre el turisme. El turisme ha provocat una sobredemanda i sobreexplotació dels recursos hídrics i una major contaminació marina, amb una excessiva generació de residus.

L’evolució del sector turístic ha conduït a una economia de monocultiu turístic, que després de 60 anys té una part important d’obsolescència i baixa rendibilitat, acompanyada de precarietat laboral, una excessiva dependència exterior en un futur internacional molt incert, com hem vist durant la pandèmia i estem veient aquests tràgics dies de la guerra d’Ucraïna.

L’excessiu endeutament públic de la nostra comunitat deixa les mans fermades a tota iniciativa de transformació estructural, que, si no fos pels fons europeus, estaríem en una situació molt més crítica de la que ja estam. Per aixó és tan important calcular bé on i en quins continguts fem les inversions europees.

Convé també tenir en compte la crisi energètica que, en un futur no gaire llunyà, provocarà la progressiva manca de petroli i altres combustibles fòssils i que afecta directament els nostres models de consum i especialment a la indústria turística, fent necessària una transició ecològica reial i urgent.

La nostra visió general d’allò que necessita la nostra economia és una reconversió profunda del sector turístic en la direcció definida pel Fòrum i exposada públicament, i que es pot resumir en cinc línies prioritàries: 

1.-Reconvertir el turisme a la baixa, mitjançant un canvi d’usos de l’oferta hotelera obsoleta, garantint els llocs de feina i uns plans d’ocupació associats

2.- Desconstrucció d’edificis turístics amb un alt impacte ambiental.

3.- Modernització del parc hoteler obsolet, sense ampliar edificabilitat, amb sentit ètic, ecològic i circular.

4.- Creació d’un índex d’obsolescència dels establiments turístics i una comptabilitat social i ambiental per tal de poder impulsar la modernització i el canvi d’ús quan sigui necessari i oportú.

5.- Per fer-ho econòmicament possible crear un Fons de Reconversió Turística, amb diners provinents dels fons europeus, espanyols i de l’impost de turisme de la CAIB.

A més, l’aposta anunciada amb el Decret-Llei per la sostenibilitat i el “decreixement” és incoherent amb la política d’infraestructures de mobilitat gestionades per l’Estat, i concretament els ports i aeroports. En aquest sentit, la norma es presenta de forma simultània a l’anunci per part d’AENA d’un increment del 15% en el nombre de passatgers que arribaran el 2022 a les Illes, en relació al 2019. Per això, el Decret-Llei ha d’anar acompanyat d’una política de cogestió aeroportuària contemplada a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears que sigui coherent amb el text proposat.

Amb aquesta visió en ment, presentam aquestes esmenes perquè el Govern tengui clar que, quan es faci un decret o una llei sobre turisme o qualsevol altre matèria que afecta tan directament a tota la població de les Illes, ha de comptar amb la participació de la Societat Civil, cosa que fins ara no ha fet.

ESMENES

1.-Sobre la congelació de places, tema que ha justificat usar la fórmula de decret:

Esmena núm 1, de substitució

Instar al Parlament a modificar la Disposició addicional primera en el sentit  de substituir en  el punt 1, on diu “Se suspèn temporalment” substituir per “se suspèn definitivament”.

Argumentació: El Fòrum creu que les places disponibles per alimentar el creixement del mercat turístic, ja sigui d’hotels com d’habitatges vacacionals, s’han d’eliminar. Es polaritza a l’opinió pública amb el debat creixement o decreixement, però la nova llei el que fa és congelar un model que s’ha demostrat insostenible.

Congelar la borsa de places no basta: cal reconvertir el sector turístic. Durant 4 anys es posa un fre al sector de l’allotjament, però sabem que en la realitat hi ha sobreocupacions que no es controlen, en el sector hoteler i en el d’habitatges vacacionals. El Fòrum creu que aquestes- es de la borsa- places s’han d’eliminar definitivament i no tornar-les a posar en el mercat turístic, ja sigui d’hotels com d’habitatges vacacionals. S’ha de recordar que a les Illes, avui dia, hi ha 115.523 places de lloguer turístic i 443.705 de places hoteleres, que en total sumen 559.228. .

2.- Sobre els criteris de classificació d’estrelles. 

Esmena núm. 2,  de modificació 

Instar al Govern que canvii l’Annex núm. 1 on es fixen els criteris de puntuar les millores dels hotels per pujar de categoria. Les puntuacions proposades incentiven més el creixement en infraestructures de dubtosa sostenibilitat, que en la gestió mediambiental sostenible. La nostra proposta és invertir les puntuacions, de manera que en tenguin més les accions mediambientalment sostenibles que les altres:

Exemples:

1.- Piscina exterior climatitzada:2 punts- versus– Dispositiu d’estalvi d’aigua a les aixetes de lavabos, banyeres i dutxes, aixetes monocomandament, difusors i airejadors i limitadors de pressió i cabal: 15 punts. 

2.- Piscina interior climatitzada: 2 punts –versus– Utilització d´energies alternatives, sempre que sigui possible: 10  punts.

3 – Piscina exterior: 2 punts –versus– Aixetes de la cuina amb tancament electrònic per a la neteja d´estris : 10 punts

4- Ascensor: 2 punts –versus– Llums o lluminàries de màxima potència lumínica i mínim consum d’ energía eléctrica a l’interior de l’edifici: 15 punts.

Argumentació: Per mostrar la poca disposició del Govern a canviar efectivament el model turístic, hem analitzat els canvis que presenta el Decret pel que fa a la puntuació que es dóna als establiments hotelers per qualificar-los i pujar de categoria. 

Com ja comentem, la modificació o suma de punts de mesures “Sostenibles i circulars” almenys a l’apartat mediambiental i energètic sumen 39 punts. El més a prop que hi pot haver per a un canvi de categoria per puntuació són els canvis d’hotels de 1 estrella a 2, que són 80 punts (de 4 estrelles a 5 estrelles son 200 punts) , i en aquest cas no arriba ni a la meitat, per la qual cosa a nivell pràctic (i teòric) aquesta suposada modificació és “fictícia”. L’esperit de la reforma de la categorització d’estrelles segueix essencialment enfocat a temes com la mida de les habitacions, els serveis extres de l’hotel i la satisfacció material del client.

Comprovam, llavors, la poca valoració que es dóna a qüestions que podrien suposar canvis significatius en la manera de gestionar un hotel orientat a la sostenibilitat i el respecte pel territori i el medi ambient. Ens sembla molt significatiu, ja que la qualificació que es dóna als establiments hotelers és el que podria esdevenir el veritable al·licient i incentiu perquè aquestes empreses facin efectiva la transició de model. 

A més, el fet que aquestes valoracions depenguin d’una autoavaluació en base a una declaració responsable, sense garanties de control per part de les administracions, poden fer que les mesures siguin poc efectives.

3.- Sobre el tema de les inversions hoteleres amb fons europeus.

Esmena núm. 3 d’addició d’un nou apartat mitjançant una disposició addicional setena.

Instar al Parlament a introduir un apartat on s’incentivi una vertadera reconversió de les zones madures i/o saturades, impulsant el canvi d’ús en establiments obsolets, així com fent esponjaments d’edificis de gran impacte paisatgístic. En aquest sentit  el Fòrum proposa que el nou apartat digui:

“Es crearà un Fons econòmic de Reconversió turística amb els 60 milions dels fons europeus, més altres quantitats provinents de fonts espanyols, i del nostre Impost de Turisme Sostenible, amb l’objectiu del decreixement de places en zones saturades orientat a la transformació d’hotels obsolets i dirigit al canvi d’usos en habitatges de lloguer social, o per a reconvertir dues habitacions en una i per fer actuacions urbanístiques dirigides a fer esponjaments i guanyar espai lliure públic”.

Argumentació: En el document del Fòrum «El futur que volem» vàrem deixar clara la diagnosi bàsica de que l’actual model econòmic, era un model que evolucionava des de feia molts anys cap a un medi ambient insostenible, econòmicament menys rendible i amb desigualtat social creixent. Amb aquesta diagnosi coincideixen totes les dades acumulades i les reflexions més rellevants dels actors de la nostra comunitat.

El decret llei aprovat pel Govern no atén en aquesta diagnosi, i, per tant, no es dirigeix a canviar el model, sinó el contrari, consolida l’actual situació, en tot cas deixant congelat un model que s’ha demostrat insostenible ja abans de la pandèmia. Intenta aturar el procés de creixement negatiu, però no el recondueix.

4.- Sobre la circularitat 

Esmena núm. 4 d’addició 

Instar al Parlament que afegeixi en el Capítol II sobre estratègia de la circularitat, un apartat que digui: 

“Impulsar als establiments turístics una comptabilitat social i ambiental, complementària a la mercantil, per poder prendre decisions i implantar mesures de reduir la seva petjada ecològica”

Argumentació: S’està donant molta visibilitat, amb una alta càrrega de «màrqueting verd», a un element pretesament innovador de la Llei: els Plans de Circularitat. En realitat, es fa referència a pràctiques de gestió mediambiental que molts establiments ja fa anys que realitzen, per l’obligació d’altres lleis (com la llei de residus, de canvi climàtic, etc.) o provinent dels sistemes implantats amb anterioritat, com el sistema de qualitat ICHE, la norma ISO 14.000 i el reglament europeu EMAS. Ens sembla positiu que la llei impulsi l’obligatorietat d’aquests plans per a tots els establiments turístics, però també estaria bé que fos obligatori per qualsevol tipus d’empresa.

Nosaltres insistim: amb la circularitat no n’hi ha prou per transicionar cap a un model turístic sostenible i respectuós amb el territori i les persones. Cal una estratègia clara de reconversió turística, i el decret no parla de la reconversió en altres usos per impulsar la diversificació, ni tampoc de la creació d’un índex d’obsolescència dels hotels, com proposam des del Fòrum des de fa mesos a la nostra Agenda d’Objectius per a la Reconversió Turística.

5.- Sobre el vessant social del decret

Esmena d’addició. En la disposició addicional quarta, instam al Parlament a que afegeixi el següent apartat:

“L’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral establirà uns limits de mínims i màxims del nombre de llits que podran fer les persones que tenguin l’ocupació de cambrer o cambrera. Aquesta capacitat de càrrega s’adaptarà a les circumstàncies de cada hotel, amb un màxim de 10 habitacions per persona i dia.”

Argumentació: La llei diu: «El personal de neteja de les habitacions ha de poder accionar l’elevació del llit, de manera que l’altura a la qual se situï aquest permeti una millor neteja del terra de l’habitació o dels elements sobre els quals s’assenta el llit, la qual cosa incidirà també en la protecció de la seva salut laboral.»

Aquesta és la idea que ha tingut més ressò de tota la llei, una solució tecnològica a un problema molt més ample. D’acord amb la filosofia de la capacitat de càrrega, el Fòrum estaria més per la idea que en funció de les condicions de cada hotel es faci un estudi de la capacitat de càrrega del personal de neteja per fer un determinat nombre d’habitacions per dia, que en cap cas passarà de les 10 habitacions.

La implantació de 300.000 llits elevables serà un procés complex i que no garanteix una millora laboral de tot el personal de neteja i afavoreix altres tipus d’abusos.