La reconversió del turisme i la proposta del Fòrum de la Societat Civil

Celestí Alomar Mateu

Article publicat al núm. 102 de la revista L’Altra Mirada

El Barceló Hotel Group fa uns mesos va vendre l’hotel Formentor al fons d’inver­sions Emin Capital. El grup té hotels en tres continents diferents i, del total d’establi­ments que comercialitza, un 6% estan ubi­cats a les Illes Balears. Posteriorment a aquesta venda, l’empresa Melià Hotels Inter­ nacional ha venut a Bankinter, en una ope­ració més àmplia, tres hotels situats a les Illes Balears, entre els quals hi ha l’emblemàtic Hotel Victòria. Melià HI és el major operador del món de complexos de vacances. Té pre­sència en 30 països, en quatre continents di­ferents, i un 9% del total dels hotels que comercialitza el grup està ubicat a les Illes
Balears.

Melià Hotels Internacional, l’any 2013, en una operació joint venture amb el grup in­versor immobiliari Evertaas, havia traspassat dos hotels a Magalluf dins el projecte Calvià Beach Resort, que han volgut presentar com un model de transformació privada d’una destinació de primera generació. No hi ha ni una sola dada objectiva en la qual poder sus­tentar aquesta pretensió. La cadena mallor­quina va repetir una operació similar amb el fons d’inversions nord-­americà Starwood sobre la propietat de quatre hotels d’aquí (dos anys després, ja els ha venut la seva par­ticipació a un altre fons). Fins a arribar ara a la venda de l’Hotel Victòria. Segurament,
Melià quedarà per a la història com una de les cares visibles de l’arribada dels fons d’in­versió a la indústria turística balear, encara que d’un temps ençà hagin abundat altres transaccions protagonitzades per fons d’in­versió de capital de risc. Capitalisme corpo­ratiu, jocs del Monopoly.

Durant aquest període pandèmic, dos dels establiments hotelers més emblemàtics de Mallorca –hotels Victòria (1919) i Formentor (1929)– han passat a mans de fons de capital de risc. Naturalesa: comprar i vendre. El volum d’establiments en mans d’empreses mallorquines minva. En aquest cas, empre­saris que no han amagat mai les seves pre­tensions d’influència política. Tot un símbol del gran pecat o debilitat original del model de turisme de masses de les Balears de la se­gona meitat del segle XX (i fins ara), que ha estat l’excessiva dependència de l’exterior i la feble sobirania econòmica. La major part de la comercialització està en mans d’opera­dors o plataformes foranes; els ports i aero­ports, en mans de l’Estat, i, ara, la irrupció dels fons d’inversió de capital de risc no fa més que anar, encara més, en detriment de la capacitat local en la presa de decisions. Vistes aquestes circumstàncies i els reptes de futur que s’acosten, hauríem de coincidir que l‘estratègia ‘mare’ per a una transició cap a un model de major resiliència i soste­nibilitat passa, en primer lloc, indefectible­ment, per l’empoderament com a país.

Fatiga estructural

El model actual es va anar creant a partir de les demandes i condicions que imposaven els operadors turístics internacionals. Aquest motor és el que ha condicionat l’evolució de la indústria turística durant dècades, dimensionant el negoci en funció del volum de les necessitats dels operadors i no de la capaci­tat ambiental, de recursos existents i neces­sitats econòmiques de la societat receptora. Elefantiasi turística. Així va néixer una indús­tria de masses en un territori fràgil, amb una població sense capacitat d’influir, ja que no existeix cap estructura de control democrà­tic. Pecat original que ha llastat el model. Ara, clars símptomes de fatiga estructural del model són evidents, com, per exemple, una pèrdua relativa del PIB per càpita, congestió ecològica, llocs de feina de baixa qualificació, fracàs escolar, baixes prestacions econòmi­ques i socials…

Des d’aquesta realitat, ens enfrontam, en un món global, a seriosos problemes mediam­bientals, energètics, climàtics, sanitaris, so­cials, econòmics i geopolítics que afectaran les pautes i els hàbits de consum futurs i, en conseqüència, molt directament, l’activitat turística. Notícies que ens resulten quotidia­nes –com, per exemple, la disbauxa de Ma­galluf just després del confinament massiu o el macrobrot dels viatges d’estudiants, que s’ha pretès ficar en la cistella de l’incivisme juvenil– no són fets aïllats; tanmateix, són conseqüència directa d’unes males praxis co­mercials molt arrelades, que sorgeixen a l’empara de l’estrès del model turístic actual. Allotjaments a preu de dumping –possible gràcies a habitacions sobre ocupades i plan­tilles laborals reduïdes i sobreexplotades– combinats amb uns operadors avariciosos i un ramat de promotors de la ‘festa’ amorals, que, abracadabra, i es converteixen en “tu­risme d’excessos”. Aquest és el cau de la de­ gradació.

La reactivació de l’activitat turística per si sola serà incapaç d’esvair la fatiga persistent d’aquest model econòmic. Encara que el tu­risme continuï essent el motor econòmic en el futur, caldran nous elements, noves ener­gies, per revitalitzar-lo. La situació ens con­dueix a una doble disjuntiva: per una part, disminuir l’oferta d’allotjaments turístics ob­solets i, per una altra, diversificar l’activitat econòmica. El procés que, a través dels me­canismes de Recuperació i Resiliència, plan­teja la UE per a una transició ecològica i digital, un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i una cohesió social i territorial
–amb la perspectiva d’una economia pròs­pera, moderna, competitiva i neutra des del punt de vista del clima–, necessita un canvi de paradigma i vèncer reticències. A les Illes Balears, això, inevitablement, passa per en­cetar un debat sobre la reducció de l’oferta d’allotjaments turístics i la diversificació de l’economia.

La importància del canvi d’ús

La multi­crisi existent (climàtica, energètica, econòmica…) ens ha situat davant un perí­ode de transició cap a un nou model de so­cietat. Un viatge a Ítaca. Tot un repte que requereix una acció pública contundent i po­derosa, i d’una participació reforçada de tota la societat. 20 col·lectius i organitzacions ini­cials, més 5 que s’hi varen incorporar des­prés, constitueixen el Fòrum de la Societat Civil, amb la intenció d’incentivar el debat que ha d’acompanyar aquesta transició i im­pulsar la participació de la societat civil en tot aquest procés, a través de propostes concretes al servei d’una estratègia de país. En aquest sentit, els primers suggeriments que va fer el Fòrum al Govern varen ser que elaborés un Pla rector de transició de model econòmic, ecològic i social, i la cre­ació d’un òrgan de gestió estratègica d’a­quest pla.

El Fòrum va néixer amb la intenció d’apor­tar propostes i de ser escoltat. D’insistir tantes vegades com faci falta i esperonar el debat públic. Amb aquesta idea, el primer document que va presentar va ser una “Agenda d’objectius per a la reconversió tu­rística”. En el marc de la reducció d’oferta d’allotjaments turístics i la diversificació de l’economia, el primer punt que ha posat a debat és la idea de potenciar i incentivar el canvi d’ús d’edificis hotelers a espais socioculturals o sociosanitaris, de naturalesa tant pública com privada, a instal·lacions d’activitats relacionades amb R+D+I i em­preses tecnològiques d’impacte ambiental neutre i alt valor afegit. També, a habitat­ ges de protecció oficial per pal·liar el dèficit crònic i estructural existent a la Comunitat d’aquest tipus d’habitatges.

La proposta no deixa de tenir cert morbo. En­torn del canvi d’ús, s’ha creat un discurs dis­torsionat. Sembla que aquesta mesura representi una agressió a la propietat hote­lera, malgrat que històricament ha estat tot el contrari. En moments de crisi –la del pe­troli, financera i monetària…– menys dramà­tics que l’actual, un nombre significatiu d’establiments varen deixar l’activitat i, per iniciativa empresarial, de manera gens orde­ nada, varen convertir­-se en habitatges. Amb aquestes operacions, varen sorgir borses de degradació i marginació en llocs com Cala Major i s’Arenal. La majoria d’organitzacions i col·lectius que integren el Fòrum –per mo­tius d’aquest tipus o perquè els canvis d’ús podien consolidar situacions urbanístiques no desitjables, o per la pèrdua de llocs de feina que representa la desaparició d’un hotel, o tot junt– eren reticents a utilitzar aquesta figura.

La proposta, després d’un procés de debat, perfila el canvi d’ús com un instrument d’ac­ció positiva. S’intenta evitar els efectes per­niciosos que pugui tenir una utilització exagerada i, per contra, potenciar­-ne l’efecte positiu sobre la reducció d’oferta i la seva ca­pacitat transformadora. Tot, amb la perspec­tiva d’una economia més diversificada. Un instrument bàsic en la rehabilitació de les zones de primera generació. Per aquest motiu, el document prioritza l’estratègia de la utilització del canvi d’ús com la més ade­quada per a la molt poblada badia de Palma, i la connecta amb la diversificació i la creació de passarel·les laborals per a nous sectors de producció. Enrevoltada de totes aquestes consideracions, conjuntament amb l’espon­jament i la desconstrucció de la costa, la uti­lització correcta del canvi d’ús es pot convertir en un instrument cabdal per a la reconversió turística.

L’empresa moderna

La petjada ecològica generada pel conjunt de serveis integrats utilitzats en un viatge i al­ tres aspectes ambientals agregats seran claus, en el futur pròxim, per determinar la qualitat o la bondat de l’activitat realitzada. De la mateixa manera que els productes ali­mentaris han de portar obligatòriament una fitxa nutricional, no és desgavellat pensar que algun dia els productes turístics hagin d’incloure una fitxa d’informació detallada sobre la petjada ecològica que produeixen. No és una distopia orweliana, sinó una reali­tat que podria no torbar-se a arribar. Aquesta és una elucubració personal que, no obstant això, em serveix de contrapunt per enqua­drar bona part de les altres propostes que apareixen a l’Agenda d’objectius del Fòrum.

En la transformació de les zones de primera generació, la modernització d’establiments i, en general, en les decisions que pertoquin al turisme, serà necessari definir el concepte ‘obsolescència’ des de dades objectivables, perquè deixi d’esser un indicador subjectiu. El Fòrum proposa la creació d’un Índex d’Ob­solescència que inclogui un mestall d’indica­dors de caràcter econòmic (inversió en reposició, estacionalitat, aspectes laborals, massa salarial…), socioambiental (mesures de sostenibilitat, consum de productes de proximitat, emissions, impactes…) i institu­cional (modernització, compliment de la le­gislació…). Bona part d’aquests aspectes, moltes empreses ja els tenen en compte i re­alitzen avaluacions ambientals de manera habitual, no és res de nou. El que seria nou, segons el Fòrum, és que les empreses tin­guessin incorporada una comptabilitat social i ambiental pròpia, de la mateixa manera que posseeixen una comptabilitat mercantil. Aquesta comptabilitat social i ambiental aju­daria a desenvolupar una nova competitivi­tat empresarial basada en la sostenibilitat.

En la mateixa línia de la sostenibilitat, i pen­sant en els possibles canvis de comporta­ ment i d’hàbits en el consum –especialment l’impacte de la pandèmia sobre la configura­ció d’un espai social nou–, el Fòrum proposa impulsar la modernització dels establiments vinculant-la a l’augment de les superfícies de les habitacions i la reducció de places, trans­ formant dues habitacions en una o tres en dues. Altres mesures administratives desti­nades a evitar la congestió serien el control de la sobreocupació hotelera, tan vinculada al turisme d’excessos, l’eliminació de places no legals i restituir l’edat infantil de 12 anys per al còmput de places extra.

Com deia, el Fòrum de la Societat Civil amb la intenció d’incentivar el debat i procurar la participació de la societat en els assumptes públics. I, per damunt de tot, no callar da­vant les dificultats i la incomprensió possible.