El Fòrum de la Societat Civil i l’agenda de la transició necessària

Cristina Llorente

Arquitecta i membre de la junta de Palma XXI

Article publicat al núm. 102 de la revista L’Altra Mirada

D’un temps ençà, ens enfrontam a nous reptes generats per un canvi constant i vertiginós del marc social, econòmic i am­biental. La pressió demogràfica, les desigual­tats socials, la creixent preocupació pel medi ambient, l’establiment de models econòmics i territorials clarament insostenibles o el sor­giment d’una ciutadania més crítica són, entre molts d’altres, alguns dels escenaris en els quals els poders polítics es veuen obligats a actuar.

Durant anys, tant els governs com els mitjans ens han venut una situació de crisi des d’un únic enfocament econòmic, obviant sistemà­ticament el debat social i polític. Tant la crisi de 2008 com l’actual s’han afrontat des d’un plantejament monetari, arribant a prendre decisions qüestionables a escala sanitària, com ara la represa de l’activitat de creuers. Ambdós moments han suposat, de diferent manera, la pèrdua del nostre estat de benes­ tar. Ara bé, quan aquest benestar s’entén només des del punt de vista econòmic ­i s’emmarca en el model que hem anat ali­mentant durant dècades­ el resultat és una societat on el ciutadà esdevé el client d’un centre comercial (la mateixa ciutat). Un “tant tens, tant vals” que genera cada vegada més desigualtat social, el referent del qual podem situar primer en l’època medieval i més tard en la societat industrial i capitalista, amb­ dues basades en la jerarquia, la prestació de serveis i la distribució de béns. És evident que la societat actual no té res a veure amb la del segle XIX, i menys encara amb la del XII.

Així doncs, les noves estructures obliguen els nostres polítics (o hi haurien de fer-­ho) a inven­tar altres respostes que ofereixin una alter­nativa al model clàssic de benestar. Podem acceptar que alguna cosa és econòmicament inviable, però no que ho sigui en l’àmbit po­lític.

A partir d’aquí, com es vinculen economia i societat? Com es troben aquestes vies se­cundàries que no depenen tant de la capaci­tat monetària del nostre territori? En primera instància, convé assumir que la so­cietat actual, caracteritzada per la diversitat i l’heterogeneïtat, requereix un sistema de govern que fugi de la piràmide feudal, recorrent a polítiques més convergents amb el ciutadà, que acceptin la diversitat i la promo­guin mitjançant estratègies d’inclusió. En el moment actual, quan fem equilibris en l’àm­bit econòmic, sí, però també social i ambien­tal, és imprescindible replantejar­-se els models a partir dels vincles que generen, cercant la reactivació del sentiment de per­ tinença dels ciutadans a través de l’escolta i transformant aquells consumidors passius de serveis en una ciutadania crítica i responsa­ble. En definitiva, generar el capital social ne­cessari per transformar les fronteres ­entre els actors públics i privats i entre els mateixos ciutadans­ en fluxos, incrementant el sentit de responsabilitat individual i col·lectiva sobre espais i problemes compartits. És aquí on la participació juga un paper essencial. I és des d’aquí des d’on, el passat novembre de 2020, es presentà públicament el Fòrum de la Societat Civil.

Impulsat inicialment per una vintena d’enti­tats molt diverses ­avui vint-i-cinc del món de l’associacionisme ciutadà, l’ecologisme, el sindicalisme o l’economia, el Fòrum repre­senta la preocupació col·lectiva davant la si­tuació actual de les Illes Balears. Neix amb l’objectiu de convertir­-se en la veu plural de la societat civil i amb la voluntat conjunta de col·laborar amb els poders polítics, aportant idees i propostes que ajudin a afrontar els temps esdevenidors.

Els problemes que anàvem arrossegant d’enrere, i que la COVID-19 no ha fet més que evi­denciar, fan necessari “un canvi de model orientat cap a una societat més forta, resi­lient, equilibrada i propera, amb l’obligació d’assumir el repte social, laboral, cultural i el col·lapse ecològic que ens amenaça” (Agenda d’objectius per a la transició turística. Fòrum, 2021). En aquest sentit, i especialment en els darrers cinc mesos, les entitats del Fòrum s’han organitzat en tres grups de feina per tal de debatre com s’hau­ria de dur a terme aquesta transició. En sen­gles reunions de treball, s’ha analitzat la si­tuació actual i s’han exposat propostes considerades com a urgents, tant en l’àmbit econòmic, com en el social i mediambiental.

La necessària transició econòmica

L’any 1959, el pla d’Estabilització aprovat pel govern franquista va suposar l’inici del desenvolupament turístic de les Illes. La deva­luació de la moneda, el foment de la inversió estrangera o la facilitació del canvi de divises foren algunes de les mesures que feren abandonar l’economia autàrquica de Balears, permetent-­nos entrar plenament en el des­envolupament del turisme a escala interna­cional. Mentre que de 1955 a 1959 l’entrada de turistes pràcticament es doblà, durant la dècada dels seixanta experimentaria un in­crement frenètic, superant per primera ve­gada el milió de visitants. A partir de llavors, conscients ­amb raó o no­ de les bonances dels ingressos forans, hem ficat tots els ous dins la mateixa cistella, apostant per un mo­nocultiu turístic que ha derivat en una situa­ció de precarietat laboral, dependència exterior (energètica, alimentària…), endeu­tament públic i consum desmesurat de terri­ tori i de recursos orientats a satisfer la demanda. Ara, amb aquesta demanda clara­ ment minvada per la pandèmia, ens trobam amb un escenari desolador: infraestructures desproporcionades, paisatges saturats i un alt percentatge de població abocat a la pre­carietat o, pitjor, a la pobresa.

Unes de les primeres qüestions a abordar per part del Fòrum han estat la contenció tu­rística i el canvi de model econòmic, orien­tant­-lo cap a la revalorització i aprofitamentdels recursos propis i cap a la reconversió d’una estructura considerada obsoleta. La principal proposta en l’àmbit econòmic és valenta i ferm: es planteja la reconversió d’e­dificis hotelers caducs en habitatges prote­gits, espais socioculturals o sociosanitaris. Una mesura que, a banda d’afavorir el de­creixement, impulsaria la modernització de la planta hotelera, la reconversió integral de determinades zones ara degradades, la recu­peració la costa, la diversificació i la transver­salitat. En definitiva, l’avenç cap a un sistema més circular, autònom i sostenible.

La necessària transició ecològica

Tot i que avui dia el coronavirus atrau gran part de l’atenció social i política, convé tenir present que és només una conseqüència de quelcom més preocupant: L’emergència cli­màtica. Per altra banda, la crisi energètica que, en un futur no gaire llunyà, provocarà la progressiva manca de petroli i altres com­bustibles fòssils, afectant directament els nostres models de consum, en especial a la indústria turística, i fent necessària i urgent una transició ecològica real.

Aquesta situació, sumada a la creixent pres­sió humana sobre els espais urbans i naturals, a la manca de recursos i als elevats nivells de contaminació ambiental i de la mar, són el punt de partida del grup de transició ecolò­gica del Fòrum. Els reptes que, fins avui dia, s’han plantejat, són l’increment d’incidència de les energies netes, fent­-lo compatible amb la protecció del territori, l’aplicació de siste­mes de disseny urbà i territorial a partir de principis i estratègies bioclimàtiques i el canvi del model de mobilitat actual cap a un altre de més democràtic i amable.

Entendre l’ecologia, doncs, no només des del seu vessant ambiental, sinó també “com a motor de l’ocupació, la salut, el benestar, la participació ciutadana, la sobirania, la segu­retat, l’avanç tecnològic, la innovació i la re­siliència dels sectors econòmics. Com una qüestió estratègica en el plantejament de les polítiques públiques i un element transversal a les nostres vides” (Agenda d’objectius per a la transició energètica. Fòrum, 2021).

La necessària transició social

Sens dubte, l’actual crisi sanitària ha provo­cat un empitjorament de les desigualtats socials, per la minva de poder adquisitiu de determinats col·lectius, però també pel que fa a la immigració, la igualtat de gè­nere, la violència masclista i la privació de drets primordials, entre d’altres. Això, sumat a altres problemes que venen d’en­fora com ara la pèrdua d’identitat cultural i de patrimoni material i cultural fa que la ciutadania hagi perdut (i continuï perdent) la cohesió imprescindible per a l’avanç com a societat sana.

El Fòrum, en el seu grup de transició social, planteja la necessitat de tenir cura de les persones, independentment de la seva si­tuació econòmica i del seu perfil cultural i social. Marca com a objectius l’erradicació de la pobresa, el treball digne, el dret uni­versal a l’habitatge, l’educació i la sanitat, la protecció dels infants i altres col·lectius vulnerables i l’accés global a la cultura i a la participació. En definitiva, l’estesa de l’estat de benestar en el sentit transversal que es plantejava al començament d’a­quest article.

El desig del Fòrum, i el seu major repte, és reivindicar l’autonomia de la societat civil respecte de l’administració. Alçar la veu perquè es reconegui el valor de la ciutadania com a actor imprescindible per al desenvo­lupament de la societat, especialment ara, en aquest escenari incert. Per això seguirem treballant, braç a braç, per progressar col·lec­tivament cap a les Illes que volem.