La força de la societat civil
Jaume Garau
President de la Fundació Iniciatives del Mediterrani
La societat civil és un conjunt molt divers d’entitats que fan feina cada dia per millorar la nostra illa. Entitats grans i petites, locals i globals, cerquen solucions a petits i grans problemes que tenim. Són entitats no lucratives que es fonamenten en el compromís d’homes i dones que estimam Mallorca.
El ventall d’entitats civils és similar a la gamma d’activats col·lectives que fem els mallorquins. Hi ha entitats esportives, mediambientals, culturals, sanitàries, educatives, empresarials, sindicals i socials. Entre totes elles n’hi ha que destaquen per la seva dedicació a temes d’interès general més enllà dels col·lectius amb els quals treballen. Per la seva magnitud i trajectòria històrica cal esmentar aquí les més significatives: l’Obra Cultural Balear, creada els anys 60, la Federació d’AAVV de Palma, els anys 70, el GOB, també els anys 70 i ARCA, els anys 80. De totes elles el GOB és la que té més seguidors i la que més influencia ha tengut en la nostra societat, mostra del gran interès que tenim els mallorquins per la preservació de la nostra terra, la nostra flora i fauna.
Aquestes entitats han generat, abans i després de la democràcia, una quantitat enorme d’iniciatives , propostes, accions, , manifestacions, etc. que sens dubte han influït decididament a millorar molts àmbits de la nostra comunitat. Podem recordar, a títol d’exemples, fites tan importants com la lluita per a aconseguir el Parc de la Mar, salvar la Dragonera, impulsar el Parc Nacional de Cabrera o la limitació de les places de lloguer vacacional i hotelera a Palma. Unes iniciatives que, si no haguessin existit, estaríem en una Illa molt pitjor de la que ara tenim.
Convé assenyalar el camí que han fet les entitats de col·lectius vulnerables, especialment les agrupades en el Tercer Sector Social, com Càritas, EAPN, Amadip, Coordinadora, Intress, Plataforma del Voluntariat, Reas, etc., juntes han arribat a aconseguir una cohesió important entre les diverses entitats, culminant la seva organització amb la llei del Tercer Sector que s’aprovà al Parlament la passada legislatura. Amb la llei aprovada, es consoliden els convenis de col·laboració amb l’administració com una cosa normal i especifica, fora del sistema competitiu dels contractes públics amb empreses privades.
També és necessari recordar l’estatus especial que tenen les entitats sindicals, empresarials o col·legis professionals, que per la seva reconeguda utilitat pública tenen uns instruments de col·laboració i participació en la vida publica molt consolidats.
Però quina és la relació amb les administracions que tenen les entitats ecologistes, culturals, les que defensen el patrimoni o el dret a la ciutat? És incerta, ambigua, indefinida, sense estructura, sense suport, ambivalent i en general molt minsa. Les iniciatives o reformes que plantegen les entitats a les administracions públiques sempre vénen determinades pel tarannà de la persona responsable de tal o qual departament, marcades per les dificultats administratives que impliquen la fórmula de les subvencions, o la buidor dels convenis.
Malgrat que hi hagi una quantitat enorme de normativa favorable a la transparència i a la participació de les entitats en els projectes de l’administració, participar s’acaba tornant una acció molt complicada, plena d’ambivalència, un «si però no», i en general una mica menyspreativa per part d’administració a les entitats de la societat civil.
Quina és la solució? No n’hi una d’única, però una Llei de la Societat civil, semblant a la del Tercer Sector, seria un pas imprescindible. Una llei que confirmés la independència i l’autonomia de la societat civil respecte de l’administració´, que reconegués el valor de la societat civil, establís les bases per una col·laboració justa i fructífera per ambdues parts i també amb la seva relació amb les empreses privades.
*Article publicat al Diario de Mallorca el 09/05/2021