El Fòrum de la Societat Civil presenta la publicació “El futur que volem: Propostes i projectes per a la transició econòmica, ecològica i social de les Illes”

El Fòrum de la Societat Civil presenta la publicació “El futur que volem: Propostes i projectes per a la transició econòmica, ecològica i social de les Illes”

El document suposa el major compendi de propostes de la societat civil per avançar cap a la transició de model

A un acte a l’Estudi General Lul·lià s’ha presentat la publicació en la qual el Fòrum de la Societat Civil (plataforma impulsada per 25 entitats socials, ecologistes i ciutadanes) desgrana les seves propostes i projectes per impulsar la transició econòmica, ecològica i social a les Illes Balears. Al llarg  de prop de 200 pàgines es recullen propostes concretes sobre temes com reconversió turística, economia blava, sector primari, economia social i solidària, transició energètica, mobilitat, habitatge, renda bàsica universal, etc. Aquest document ha estat elaborat per una trentena de persones expertes en diferents disciplines, provinents de les entitats que conformen el Fòrum de la Societat Civil.

Després de dos anys treballant sobre l’anàlisi de la situació actual, presenta aquest document de síntesi, perquè serveixi com a debat i com a prospecció del futur pròxim de Mallorca, en el marc del projecte què anomenen “Observatori de les Transicions”. “Des del Fòrum pensam que el futur dels anys vinents dependrà de com encarem ara la transició ecològica, econòmica i social”, recullen a la introducció al document. “Ha passat la crisi de la pandèmia, sortim d’un dels estius més calorosos de la nostra història i el futur és molt incert a causa de l’acceleració de la crisi energètica impulsada per la guerra d’Ucraïna. Els territoris illencs de la Mediterrània estan molt exposats en aquesta situació internacional. A l’estar molt vinculades al turisme, són economies amb grans oscil·lacions, van bé quan la situació general és bona i molt malament quan hi ha crisis econòmiques o polítiques amb escenaris de guerra i recessió. Mallorca es troba especialment afectada, ja que està en un procés d’obsolescència del model turístic i de necessitat de canvis estructurals per adaptar-se al canvi climàtic”, conclouen.

 “Aquest és un document de consens social, polític i tècnic entre les entitats que conformam el Fòrum, que som molt diverses”, ha explicat David Abril, part de la secretaria del Fòrum de la Societat Civil, “són propostes concretes i realitzables, que demostren que la transició no només és necessària sinó possible”. Els pròxims mesos s’aniran donant a conèixer les propostes i iniciatives a la ciutadania i les institucions.

Al document intenten respondre a la pregunta: Cap on s’han de dirigir les accions econòmiques i polítiques?

Algunes de les propostes destacades al document són:

Reconversió turística
  • Canvis d’ús en hotels situats en àmbits urbans.
  • Definició del concepte d’obsolescència de places turístiques i/o d’establiments turístics a partir de dades objectives i accessibles.
  • Impulsar als establiments turístics una comptabilitat social i ambiental, complementària a la mercantil.
  • Crear un Fons d’Inversió per a la Diversificació.
Economia social i solidària i economia circular
  • Fomentar la compra pública responsable per afavorir l’accés de l’ESS a la contractació pública, aprofitant les oportunitats de la llei 9/2017 de contractes del sector públic.
  • Fomentar la sensibilització, visibilitat pública i de les facilitats d’accés als seus productes i serveis per afavorir la seva comercialització.
  • Promoure pactes institucionals pel Residu Zero, fomentant la reducció de residus en origen, la seva reutilització, i només en darrer terme, el reciclatge dels materials continguts en els residus.
Sector primari
  • Garantir rendes dignes i assegurar relleu generacional al sector primari.
  • Disseny i gestió del camp amb la mirada posada en el canvi climàtic ( invertir molts de recursos en suport tècnic i científic i amb experimentació en terreny)
  • Invertir en la innovació tecnològica del sector.
  • Apostar pels circuits curts de comercialització.
Transició energètica
  • Introduir de manera molt significativa les energies procedents del sol, del vent o de la biomassa.
  • Avançar cap a la democratització del sistema energètic i la corresponsabilitat.
  • Condicionar els edificis, tant públics com privats, amb una arquitectura basada en l’aprofitament dels recursos naturals.
Mobilitat i transport
  • Limitar el nombre de passatgers per via marítima i aèria.
  • Limitar i taxar les entrades, estades i desplaçaments dels vaixells i jets privats, que incrementen la contaminació i desfiguren el recompte d’entrades.
  • Focalitzar les inversions en transports de passatgers de baixes emissions.
  • Aturar la construcció de més infraestructures viàries (autopistes, carreteres, enllaços, variants,…) i reorientar les inversions a reduir la xarxa viària destinada al transport motoritzat i a millorar la combinació de sistemes de mobilitat basats en el transport públic, xarxa de bicicletes i vianants.
  • Incentivar els vehicles de baixes emissions o sistemes més eficients amb mesures com, per exemple, delimitar àrees de circulació restringida a vehicles d’altes emissions, o facilitar l’aparcament a vehicles compartits i vehicles de baixes emissions.
Model territorial
  • Revisar els paràmetres de creixement i garantir la preservació i protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic.
  • Limitar el mercat de compradors per restricció geogràfica, establint condicions per a la compravenda de béns immobles com ara condició demostrable de resident per un mínim de 5 anys o la penalització fiscal per a compradors no residents.
  • Impulsar canvis normatius en les polítiques d’ús i gestió del sòl, urbanístiques i de transport, d’acord amb l’escenari d’emergència climàtica.
  • Prioritzar les polítiques de rehabilitació d’edificacions en nuclis urbans enfront de l’obra nova.
  • Recuperar la gestió de ports i aeroports per part de la Comunitat Autònoma.
Habitatge
  • Per arribar a la mitjana europea, hem de tenir uns 4 habitatges socials per cada 100 habitants, o sigui uns 46.000. Caldria fer una inversió anual sostinguda per en 10 anys construir 20.000 habitatges.
  • Declarar tota Mallorca com zona d’emergència residencial i prohibir els desnonaments a aquelles persones o famílies que no tenen els mínims ingressos per cobrir les necessitats bàsiques
  • La declaració d’edificis obsolets que ara tenen funcions turístiques o d’altre mena hauria de donar peu a la seva reconversió en habitatges socials
  • Establir un índex de referència de preus de lloguer per als diferents barris i tipologies d’habitatges de Palma.
  • Posar en marxa les iniciatives necessàries per limitar els preus de lloguer
  • Tipus d’IBI reduït per als propietaris que lloguin a preus assequibles.
  • Tipus d’IBI augmentat per als propietaris que lloguin per sobre el preu de referència

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *