El II Congrés de la Societat Civil se celebrarà el 20 de juny a Palma amb l’habitatge com a tema central

El pròxim 20 de juny tindrà lloc a l’Estudi General Lul·lià de Palma II Congrés de la Societat Civil, organitzat pel Fòrum de la Societat Civil. Si el primer Congrès, el juny de 2024, va girar al voltant del turisme i els seus impactes, aquesta edició posa el focus en una de les qüestions més urgents i prioritàries de la societat balear: l’habitatge.
Tot i que el programa complet encara s’està acabant de perfilar, es pot confirmar la participació destacada de Javier Burón, expert reconegut en polítiques d’habitatge, qui oferirà la conferència inaugural del Congrés.
Durant la jornada, també es presentarà el document inicial de propostes elaborat pel grup de treball d’habitatge del Fòrum de la Societat Civil. Aquest document, que esdevindrà una peça clau del debat, s’obre a un període d’esmenes per tal que entitats, experts i ciutadania en general puguin aportar les seves propostes i així arribar al Congrés amb un document consolidat, que servirà com a base per treballar col·lectivament en solucions efectives. El termini per fer arribar esmenes comença avui i s’estendrà fins al 31 de maig.
A la introducció del document es destaca: “Aquest document és el resultat de la feina del grup de treball específic sobre habitatge del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears. No parteix de zero, sinó que ho fa dels estudis i propostes prèvies d’organitzacions socials, del mateix Fòrum, així com de la Universitat i persones expertes.”
El Fòrum fa una crida a la implicació de tota la societat davant d’una situació cada vegada més alarmant. Malgrat la gravetat del problema de l’habitatge, les respostes institucionals han estat, fins ara, insuficients. Segons l’estudi realitzat el 2023 per l’Observatori Social de la UIB, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’elevat preu de compra i lloguer constitueixen avui el principal factor d’exclusió social a les Illes Balears. Les dades són contundents: el territori ja registra els preus més elevats de tot l’Estat, superant els 3.000 euros/m² i gairebé duplicant la mitjana espanyola, com a conseqüència d’una nova bombolla immobiliària i la pressió d’inversions estrangeres.
Per aportar les seves idees i consensuar propostes perquè les entitats de la societat civil facin la incidència política necessària per a impulsar-les davant les institucions, conviden a entitats, funcionaris i funcionàries públiques i públic en general a que s’inscriguin al II Congrés de la Societat Civil. Les inscripcions ja estan obertes a la web del Fòrum. El II Congrés de la Societat Civil compta amb el suport de Caixa Colonya.
Resum del document “L’habitatge que volem”
El document inicial elaborat pel grup d’Habitatge de l’Observatori de les Transicions del Fòrum, que ara s’obre a esmenes a la ciutadania, té dues parts: una diagnosi i un apartat de propostes molt concretes per avançar cap al dret a l’accès a l’habitatge. La diagnosi exposa que les Illes Balears afronten una crisi estructural pel que fa al dret a l’habitatge, amb un augment progressiu de preus tant en la compra com en el lloguer, i una oferta clarament insuficient, especialment en habitatge públic.
La situació ha empitjorat amb l’elevada presència de compradors estrangers i una taxa d’emancipació juvenil de les més baixes de l’Estat. Aquest context ha provocat un increment del sensellarisme i un augment de desnonaments per impagament de lloguer, mentre la construcció d’habitatge públic continua sent residual. L’informe fa una crida a un canvi radical i valent de les polítiques públiques per garantir la cohesió social i la sostenibilitat de la comunitat.
El document també planteja un conjunt de propostes estructurades en sis eixos estratègics: increment del parc d’habitatge públic fins a un 10% del total l’any 2040, mesures contra l’exclusió residencial, desmercantilització de l’habitatge, governança robusta i fiscalitat justa, agilització de llicències urbanístiques, i accions urgents a curt termini. Entre les iniciatives destacades hi ha la creació de bancs públics de sòl i habitatge, la reconversió d’hotels obsolets en habitatges socials, el control efectiu dels preus de lloguer en zones tensionades, i la implantació d’un pacte d’Estat amb participació de la societat civil per coordinar esforços i recursos.