El Fòrum proposa limitar la compra d’habitatges a grans tenidors i no residents, prohibir construccions no agrícoles en rústic i un impost a les grans fortunes de les Illes

El Fòrum ha presentat un document amb les seves primeres propostes per transitar cap a un model econòmic més sostenible.

En el document s’indica que l’actual model es fonamenta en una intensitat turística que no es tradueix en el benestar de la població ni de l’entorn, sinó més aviat al contrari.

Entre d’altres dades, s’adverteix que un reduït grup del 5% dels ciutadans de les Illes acumula el 86,9% del patrimoni net o que els illencs han de destinar més de 50 anys dels seus sous per comprar un habitatge i el 58% del seu salari els qui viuen de lloguer.

Palma, 9 de juliol de 2026.- El Fòrum de la Societat Civil ha presentat avui un document amb propostes concretes per transitar cap a un model productiu més sostenible a les Illes Balears amb l’objectiu de traslladar-lo, després del seu congrés el pròxim mes de novembre, a les institucions i administracions públiques i partits per tal que s’impliquin en l’articulació d’una planificació estratègica per avançar en el canvi de model.

Abans de concretar propostes en distints àmbits, com en el fiscal o el de l’habitatge -entre d’altres, el Fòrum analitza distints indicadors econòmics i socials que radiografien la situació actual del model econòmic de les Illes Balears i les seves repercussions socials i mediambientals.

En el document s’analitza com el model turístic actual produeix uns guanys exagerats per una minoria, accelerant les desigualtats socials i els impactes negatius sobre el medi ambient, de la mateixa manera que passa en el sector immobiliari. “És un model de creixement que es fonamenta en tenir un alt nivell d’intensitat turística per a garantir uns nivells raonables d’eficiència productiva però que a la vegada no garanteix mantenir el nivell de benestar dels seus habitants”, adverteix l’informe.

Les principals externalitats negatives del model (que recull l’informe a partir de dades del Consell Econòmic i Social i (CES) i del darrer estudi de CCOO sobre el salari balear de referència serien:

Un Indicador Sintètic Mediambiental que va empitjorant per la intensitat turística, una falta d’equitat absoluta en la distribució de la renda i en la distribució de la riquesa, un greu problema en l’accés a l’habitatge i la degradació dels serveis públics. La falta d’uns serveis públics adequats a les necessitats de la ciutadania incrementa la desigualtat perquè obliga les famílies a assumir costos (quotes a concertats per falta de centres púbics suficients, sanitat privada per saturació de la pública, transport privat per les mancances del públic), que no totes poden.

Algunes de les dades que evidencien les conclusions:

-En 2022 el salari mitjà a les Illes Balears era de 1.500 euros bruts mentre que el salari de referència ( els mínims necessaris per cobrir les despeses vitals) seria -segons recull l’enquesta de pressupostos familiars (EPF) – de 1.983 euros a les Illes Balears.

A més, el salari i la productivitat del treball no van de la mà. El preu de l’hora treballada és la meitat del valor de la productivitat.

–En 2023, per comprar un habitatge els ciutadans necessitaven 53, 2 anys mentre que a Espanya se situa en els 27,7.

I si parlem de lloguer, els treballadors i treballadores de les Illes Balears hi ha de destinar el 58% del seu salari (Al conjunt d’Espanya, el 43%).

–El 5% dels ciutadans de les Illes acumulen el 86,9% del patrimoni net mentre que les llars en risc de pobresa suposen el 21,9%.. Així, l’índex de GINI (que mesura la desigualtat) ens situa com la comunitat més desigual de l’Estat en termes de riquesa, després de les Illes Canàries.

Un canvi progressiu del model actual

La solidesa del model turístic esdevé -adverteix el Fòrum- el principal handicap per a la seva transformació però les dades evidencien que aquesta solidesa no es tradueix en una millora de la vida de la ciutadania d’aquestes Illes. Per això es plantegen propostes per transitar i canviar progressivament cap a un model més sostenible per a tots i totes.

Des del Fòrum de la Societat Civil sí bé s’admet que “no és fàcil ni desitjable, imaginar una implosió de l’actual model a curt termini, es destaca que sí que és factible plantejar una transició assenyada cap a altres paràmetres econòmics i socials dels actualment dominants”. En aquest sentit, assegura que és necessari que la societat ho vulgui i s’impliqui i que hi hagi una voluntat política per dur-ho endavant.

Adverteix el Fòrum que la tendència actual no canviarà per si sola i que la transició implica el lideratge de les administracions públiques; una planificació estratègica amb mitjans estadístics i tècnics adients; una governança multinivell de les administracions autonòmiques, insulars i municipals; una participació ciutadana articulada en tots els àmbits institucionals, democràtica i amb capacitat d’intervenir en els objectius, planificació, seguiment, avaluació i correcció d’un imprescindible Pla estratègic de la transició que estructuri en tots els àmbits l’avanç del canvi.

Propostes que planteja el Fòrum de la Societat Civil:

Per començar, el Fòrum de la Societat Civil assenyala un seguit de propostes per disminuir el pes relatiu del turisme en la producció econòmica, combatre l’especulació immobiliària i atendre les necessitats d’habitatge de la població. També apunta nous plantejaments per concretar la necessària diversificació productiva, per encarar socialment els reptes de les noves tecnologies, reduir les desigualtats més extremes, complimentar els objectius de l’agenda verda europea a les Illes Balears i aportar una visió transversal per la igualtat de gènere al conjunt del pla de transició. El document fa un esforç d’aproximació als costos econòmics i socials d’aquesta hipotètica transició i es plantegen possibles fonts d’ingressos que ho podrien sustentar.

Entre les propostes concretes – que inclouen una estructura administrativa suficient i òrgans de participació ciutadana efectius- , destaquen:

Turisme:

• Reduir places turístiques i l’oferta complementària, obsoletes. No noves places.
• Control dels fluxos dels ports i aeroports. Frenar els projectes d’ampliació de ports i aeroports.
• Reduir i controlar l’entrada de vehicles de no residents,
• Posar un topall al nombre de cotxes de lloguer que puguin circular
• Incrementar l’impost de turisme sostenible (ITS) en temporada alta

Diversificació productiva:

• Reconèixer el paper estratègic del sector primari. Augmentar el seu pes relatiu en el PIB.
• Foment del sector ecològic.
• Creació de bancs de terres públics i d’explotació cooperativa. Ajudes a les persones joves que es dediquin al sector primari i foment del cooperativisme.
• Ajudar a mantenir les indústries que resisteixen. Foment de l’economia blava regenerativa, d’indústries lligades a l’economia circular, reciclatge, biotecnologia, indústria alimentària…
• Construcció centrada més en la rehabilitació i adaptació dels habitatges al canvi climàtic i l’estalvi energètic.
• Incrementar els serveis i el pes del sector públic en la composició del PIB de les Illes Balears amb el foment de les polítiques de recerca i innovació, de l’economia social i solidària, educació, salut, serveis socials, cultura, impuls de la llengua catalana, oci i esport.
• Fer un esforç inversor en la planificació i desenvolupament del transport públic al conjunt de les Illes Balears.

Habitatge:

• Posar un topall a la compra d’immobles als grans tenedors i als no residents, en funció de les necessitats reals dels habitants de la nostra comunitat autònoma.
• Declarar les Illes Balears, la seva totalitat com a zona tensionada als efectes de l’aplicació de la llei estatal de l’ Habitatge i limitar les pujades màximes dels lloguers.
• Prohibir construir en sòl rústic, excepte per activitats estrictament agràries.
• Regular la creació de granges solars amb una ordenació protectora del sòl rústic.
• Destinar més recursos a la construcció d’habitatge públic i la seva destinació al mercat de lloguer protegit.

Medi Ambient:

• Fer una política integral de foment del transport públic i de reducció de la contaminació produïda pel vehicle privat.
• Aconseguir introduir la visió i la cultura del cicle integral de l’aigua en el conjunt de les administracions públiques i les entitats socials.
• Compliment dels objectius europeus de l’Agenda 2030 i desenvolupament de la llei de Canvi Climàtic, llei de Residus, i altres lleis i propostes revertides per l’actual govern.
• Reduir les emissions de CO₂ a les Illes Balears, al 40% en deu anys.
• Produir el 50% d’energies renovables a la nostra comunitat autònoma en deu anys.
• Reduir el consum elèctric a les Illes Balears un 20% en deu anys.
• Reducció del consum d’aigua d ’aigua d’aqüífers del 10% en deu anys
• Augment de les zones protegides terrestres del 10%
• Augment de les zones protegides marines un 25%.

Fer de les polítiques de recerca i innovació un element transversal per impulsar el canvi de model productiu, destinant-hi un mínim del 2% del pressupost.

Aconseguir que la negociació col·lectiva tingui present el salari de referència que cobreixi a les persones assalariades les necessitats vitals derivades del cost de vida de les Illes Balears

Avanç en la igualtat de gènere, amb mesures, entre d’altres, com aflorar i remunerar, com cal l’economia submergida de cures i més suport monetari i reconeixement a les tasques reproductives. O el foment dels serveis públics de suport al treball de cures familiars. Donar suport a les xarxes comunitàries d’autoorganització.

Finançament de la transició justa:

El Fòrum de la Societat Civil apunta que el finançament d’aquesta transició implica l’obtenció de fons tant de recursos de les Illes Balears com de l’Estat o de la Unió Europea.

Entre d’altres mesures, es planteja:

• Augmentar un 150% l’impost sobre estades turístiques i turisme sostenible.
• Un impost sobre la riquesa de les grans fortunes de les Illes Balears es podrien recaptar 325 milions d’euros
• Un impost als cotxes de lloguer podria generar 40 milions d’euros
• Reclamar a l’Estat augmentar la part de recaptació d’IRPF i IVA
• Incrementar el fons d’insularitat
• Condonació de part del deute autonòmic
• Millora del sistema de finançament,
• Aprofitar els projectes d’inversions previstos en l’Agenda Verda Europea

• Es proposa també, amb el marge d’endeutament que té la comunitat autònoma, i a més amb la condonació àmplia del deute per part de l’Estat, crear un Fons d’Inversió que permetés participar els petits estalviadors de les Illes Balears i de les empreses i entitats financeres, en la construcció del procés de transició.